Si
fem un repàs pels diversos canals de televisió ens podem trobar amb
el següent panorama:
La
1: Programa recordatori del passat, bé a través d'alguna sèrie, bé
a través de programes de música de fa 20 o 30 anys, algun que altre
debat i alguna peli això si sense publicitat.
La
2: Entrevistes a assenyats savis i documentals d'animals a dojo.
Tv3:
Gent parlant d'independència i algun que a altre programa de conya i
publicitat.
Canal33:
Programació infantil
Tele
5: Reality shows, discussions entre contertulians de realitys shows ,
Jorge Javier Vázquez, Las Campos i publicitat.
Antena3:
Sèries de producció pròpia i Tu cara me suena i publicitat
Cuatro:
Més realitys shows, pelis, alguna sèrie rebotada de Tele5 i
publicitat.
8TV:
Gent parlant d'independència i del Barça, programes que son la cara
catalana de Tele5 i sèries i pelis rebotades d'aquesta mateixa Tele,
ah! si i publicitat.
La
Sexta: Gent parlant de política sobretot de Podemos, pelis i sèries
re-rebotades de Antena 3 i publicitat.
Dmax:
Documentals més o menys interessants segons el gust de cadascú i no
tanta però també publicitat.
La
resta a partir d'aquí son repeticions i més repeticions de tot allò
anteriorment citat.
Hi
han 4 o 5 grans corporacions que dominen el mon de la televisió i es
passen els programes d'una a l'altra i repeteixen sèries i
pel·lícules fins el fastigueig. No sols repeteixen programes si no
que d'una mateixa sèrie emeten varis capítols, a un del capítols
una persona està morta doncs al capítol següent està viva i al
següent veus com la maten, el més frepant de tot això es que
emeten en bucle o sigui que veus 3 o 4 capítols i el que fa 5 es el
mateix que han emès fa una estona, es a dir que la repetició no és
només d'un canal a l'altra si no en el mateix canal i durant un
període de poques hores.
El
primer cop que em vaig trobar amb aquesta presa de pel vaig tenir la
mateixa sensació que quan va morir Joan Pau I, recordo que vaig
sortir al carrer i vaig veure la portada d'un diari i vaig pensar
“Alça mira aquests posant a vendre diaris de fa un mes” perquè
feia menys d'un mes la portada era quasi la mateixa “Mor el Papa”
va ésser un déjà vu contundent, pensava que havia donat un salt
enrere en el temps, ara ja m'he acostumat a la presa de pel de les
teles.
L'altra
motiu de fastigueig és la publicitat, de vegades me'n oblido de què
estava veien i a quin canal, perquè quan comencen amb els blocs
monolítics de publicitat aprofito per fer qualsevol cosa, des-de
preparar el dinar o el sopar fins a menjar-me'l i evidentment fer un
pipi o el que s'escaigui.
Encara
bo que hi ha gent bondadosa que te canals de pagament i tenen la
paciència de gravar-me cosetes
Es
evident que aquesta radiografia es esquemàtica, emeten mes coses de
les enumerades, però a grans trets és el que les caracteritza, en
termes generals una birria de programació.
No
sé que els ha donat, però semblen embogits per les sèries de
producció pròpia, es venten d'haver-les produït i fora alguna
excepció totes semblen igual i comparteixen actrius i actors, o son
una espècie de copies de aquelles mítiques “Los bingueros” però
en modern, he de reconèixer que la meva opinió només es basa en
els escassos moments en que passo per damunt d'algun canal mentre
faig zapping, no sóc objectiva, en termes generals no m'agrada ni el
cine ni les sèries espanyoles, no estic fent una diferenciació
entre Espanya i Catalunya és una generalització, a més el cinema
català és bastant escàs i la meva opinió al respecte es encara
menys vàlida que la que fa referència al espanyol.
Tinc
una relació d'amor odi amb la tele, no la suporto però no puc viure
sense ella que hi farem és la meva paranoia particular.
